•   Novetats i actualitzacions sobre el Dispositiu de Recursos per Agents: el nostre software de gestió  informàtica de policia local.

    Benvinguda. Cap de la Policia Local de Calella

      Drag    Novetats i actualitzacions sobre el Dispositiu de Recursos per Agents: el nostre software de gestió informàtica de policia local.

    DRAGDROID Android App DRAG: Video Demostrativo DRAG Dispositiu de Recursos para Agents

Benvinguda. Cap de la Policia Local de Calella

Calella

Joan Vilademat: "La policia és un cos profesional i es deu a la ciutadania. La crítica ens ha de servir per millorar i estar a l’alçada de les circumstàncies."

Avui neix un nou blog

Sempre representa un orgull ser el primer a escriure aquestes paraules en un espai com aquest. Vull aprofitar l’avinentesa per felicitar als creadors del DRAG per aquesta iniciativa.  Resulta molt estimulant disposar d’un blog adreçat als professionals de policia ja que necessitem espais com aquest per poder-nos expressar, intercanviar i compartir pensaments, idees i experiències. Són molts els temes dels quals podem parlar però avui m’ha semblat idoni escollir-ne un de recurrent: la professió de policia.

A mi m’agrada dir-ne professió ja que sóc dels que, després de tants anys treballant com a policia, crec que ens hem guanyat el dret del reconeixement de “professió”. No entraré ara a discutir sobre aquesta qüestió ja que m’imagino que hi deu haver opinions per a tots els gustos. El que sí vull posar de manifest és que es tracta d’una professió molt complexa. És veritat però que no és l’única amb aquestes característiques  i que ningú pot dir que no és una de les més difícils de dur a terme. El sol fet de tractar-se d’una professió basada en el servei a la ciutadania fa que sigui complexa. Treballar per una societat democràtica i moderna com la nostra comporta que aquells que hi servim haguem d’estar molt ben preparats.

Segurament, els que portem ja molts anys de policia, hem pogut viure la tremenda evolució social al llarg d’aquests anys. La societat cada vegada és més exigent, més crítica i cada vegada controla de forma més exhaustiva a aquells que la serveixen com ara la policia. Entendre i acceptar aquest control crític que moltes vegades pot ser asfixiant  per a nosaltres, esdevé  la pedra angular del futur de la professió de policia. Tradicionalment els cossos policials s’han constituït en organitzacions corporatives i tancades. L’entrada, cada vegada més habitual, de la supervisió, el control i la fiscalització externa de la pròpia organització i la seva tasca es presenta com a un factor de normalitat. Els policies hem de superar les pors i els recels que tenim cap aquesta “intrusió” externa i hem de demostrar que no tenim res per amagar.

Els membres dels cossos policials som persones de la mateixa societat, que hem triat dedicar les nostres vides a servir als altres. Hem rebut una preparació i una formació adequades per desenvolupar la nostra tasca amb qualitat i eficàcia. Per tant, l’auditoria i la transparència del nostre treball és l’eina més clara de  normalitat i la garantia que estem acomplint els objectius que ens demana la societat. Encara que a vegades s’instal·li entre la majoria de policies la sensació que tothom ens ataca, que els medis de comunicació ens maltracten amb les seves crítiques sibil·lines, que els ciutadans ens critiquen més del que seria desitjable, no hem de defallir. La crítica ens ha de servir per  millorar i estar a l’alçada de les circumstàncies. No ha de servir pas perquè ens tanquem i ens aïllem de la societat com si ens volguéssim recloure dins d’una fortificació.

Penso que ens queda encara molt camí per recórrer però l’objectiu ha de ser guanyar-nos el respecte i el reconeixement dels ciutadans duent a terme una tasca professional i de qualitat. A diferència d’altres professions com ara la de metge, advocat, jutge, etc. les quals ja tenen implícit el reconeixement de la professió com a tal per part de la societat, nosaltres, els policies ens ha tocat treballar de valent per guanyar-nos aquest reconeixement. Com he dit abans  la policia s’ha modernitzat i s’ha format per estar a l’alçada de les circumstàncies. Cada vegada  ens trobem amb menys situacions en que els ciutadans volen alliçonar-nos i dir-nos com s’ha de fer la nostra feina. La diferència entre un policia i un metge és que a ningú se li acudiria dir-li a un metge com ha de dur a terme una operació però a un policia si se li pot dir com ha d’actuar.  De totes formes el fet que encara costi reconèixer la policia com una professió  no és culpa només de la societat sinó també de les autoritats que manen. Mai s’ha dissenyat i portat a la pràctica un pla de carrera estructurat que permeti als policies avançar dins de la seva professió. Aquest pla representaria un reconeixement clar i un suport tàcit a la professió de policia. Representaria fixar les bases de futur perquè els policies tinguéssim el reconeixement de tècnics ens seguretat i que per arribar a ser-ho són necessaris uns estudis reglats i una preparació professional com qualsevol altra professió.

En fi, no em vull allargar més i deixo pas a la reflexió, al debat i a l’opinió que és el que ens enriqueix a tots….

Joan Vilademat

Calella

 
Tens desactivat el JavaScript al teu navegador. Activa'l per gaudir plenament de l'experiència web.
El teu navegador web està obsolet. Per gaudir plenament de la teva experiència web pots actualitzar-lo AQUÍ.