
Els comandaments de policia local que ens hem responsabilitzat de la planificació, organització i desenvolupament de la policia de proximitat hem pogut comprovar que qualsevol activitat que comporti un seguiment necessita d’una gestió especialitzada de la informació.
Aquesta gestió es desenvolupa mitjançant l’anomenat Sistema de Gestió de Proximitat i entre els seus elements trobem un CRM (Costumer Relationship Management) i una base de dades relacional.
Sense un disseny adient del sistema d’informació de proximitat el treball policial es veurà afectat com una canonada plena de forats, amb pèrdua d’informació constant com a conseqüència d’una gestió ineficient. La proximitat policial utilitza la informació com valor essencial en el seu desenvolupament comunitari i una gestió adequada, eficient i eficaç s’ha de recolzar en els mitjans que ens ofereixen les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació). Per això podem analitzar les darreres evidències científiques en el camp del community policing i que consideren la gestió de la informació com el punt d’inici dels programes policials comunitaris.
La proximitat policial utilitza la informació com valor essencial en el seu desenvolupament comunitari
¿En què consisteix aquest sistema?
El Sistema d’Informació de Proximitat és en realitat un disseny lògic de complexitat mitjana que ha de ser implementat per un aplicatiu informàtic per ser operatiu. Cada policia ha de dissenyar el seu propi sistema d’informació segons els seus requeriments, i tenir la capacitat de poder adaptar-ho a les noves necessitats que puguin aparèixer. Com és lògic els sistemes d’informació de proximitat seran semblants en concepte, però segons les característiques dels municipis i de les policies caldrà diferenciar-les en el seu disseny.
Pensem com es relacionen les informacions que recullen en les organitzacions policials i amb quina finalitat, també en com les indexem, que necessitem saber i quan les necessitarem, així com quines informacions son rellevants per l’activitat de proximitat i quines no ho son.
Per altra banda el comandament policial de proximitat ha de ser un professional amb alta capacitat d’anàlisi, de resolució de problemes i d’eficiència relacional en l’acció comunitària, perquè la proximitat exigeix aquestes capacitats. Gestionar problemes de seguretat (Problem-Oriented Policing) és la tasca policial més demandada per la societat del Segle XXI, i sense gestionar la informació de forma adequada no tindrem oportunitat d’afrontar les diferents problemàtiques de seguretat que requereixen un seguiment i una diagnosi continuada.
Gestionar problemes de seguretat és la tasca policial més demandada per la societat del Segle XXI
Finalment hem de ressenyar que el Sistema d’Informació de Proximitat és en realitat un element central que hauria de ser el nucli d’informació operativa de cada policia local que es consideri un model policial de proximitat. Com passa als nostres municipis on la policia de proximitat disposa de la informació dels problemes, els històrics, la relació entre fets i els anàlisis de les situacions. Així finalment tota la resta d’informació generada acaba girant sobre la informació de la proximitat de forma relacional. Es tracta d’un fet habitual en la gestió de la informació: els nuclis més elaborats i complexes acaben absorbint la resta d’informació sigui del tipus que sigui.
El resultat és, documentalment parlant, un sistema d’informació integral, coherent i redundant que assegura la integritat de les nostres dades i les seves relacions amb el pas del temps.
Autors:
Marta López. Criminòloga. Sergent de Proximitat a Sant Joan Despí.
Blas Ortuño. Documentalista i Criminòleg. Sergent de Proximitat a Badalona.